Substància

Per celebrar-ho me n'he posat per tot, de nocilla.

Talles el pa amb visió de futur. A mesura que aquell trosset de pa es converteix en llesca te'l vas imaginant tot cobert amb la Substància. Obres el pot. El ganivet de punta rodona se submergeix com un poal dins una cisterna, i en surt talment, tot rollant la matèria vital. L'escampes, tota ella, damunt el pa. I l'escampes, també, amb visió de futur. Hi poses la quantitat exacta que la teva boca voldrà en el precís moment en què es dugui a terme la mossegada, la salivada, l'engolida. Quan ja no queda cap bocinet de pa eixut, arriba el moment clau abans de l'èxtasi. Pos més Substància al ganivet i el llep? I, aquesta, vendria a ser una d'aquelles preguntes estúpides. L'aperitiu del pa amb nocilla és, evidentment, nocilla eixuta. I ja, finalment, agafes la llesca per les crostes, amb dos ditets. I és que menjar pa amb nocilla és un acte que mostra la humanitat en la seva màxima expressió. És igual si, després de cada mossegada, la boca esdevé una extensió del pa obscur. Tenim torcaboques (veure llengua) i torcaboques (veure torcaboques). Cada mossegada és un retorn en els temps en què el pa amb nocilla era el pa de cada dia. I s'ha acabat. Tornes al món. Amb els peus a terra i la panxa plena.