jugam?

I què he de fer, jo, si amb un "diria que els teus llavis són hiverns i somriures" ja m'abduesc i desaparesc per un temps indefinit? I què he de fer, jo, si un "sé que per tu i jo una línia recta mos separa sempre junts" em deixa només amb la paraula que em surt dels ulls? I què he de fer, jo, si ara m'ha pegat per enyorar el temps en què collia figues de moro i les pelava com si fos qüestió de vida o mort? Què he de fer? Seguiré abduint-me, seguiré parlant amb els ulls, seguiré enyorant. Seguiré evitant dies inexistents i buits de contingut que m'inciten a tallar-me les ungles i a penjar la guitarra, que m'obliguen a fer un reset i a anar a dormir prest. I despert, i mir si ja m'han crescut les ungles. Un cafè i una rialla còmplice a aquella que em mira a l'altra part del mirall i tornam a començar. I tornam a jugar. Qui vol jugar amb mi? Jugarem amb les paraules. Jugarem a omplir dies buits de contingut. Jugarem a anar a dormir tard.