dimecres, 24 de febrer del 2010

so...I will



Tres minuts i quaranta-set segons, el temps just per assaborir cada paraula des dels teus ulls fins a l'única [raó]. 


És en moments com aquest que no hi ha son capaç de tombar-me.

dilluns, 15 de febrer del 2010

et regal les escales

En el fons és divertit esperar. Esperar qualsevol cosa, persona, dia, idea o mail. I això darrer encara ho és més perquè fins i tot fa un renovet simpàtic quan arriba. Què més podem demanar? Esperar. I quan arribi, que entri qui vulgui a la meva vida, que em conegui qui ho desitgi per dotar de fonaments el sostre, que és molt trist començar la casa pel terrat perquè la ignorància es menja la base -tot i que tothom és lliure de malgastar el temps com vulgui i no seré jo qui digui el contrari-. 


PD: és una llàstima que no sigui contagiós. T'agradaria -si encara no t'agrada-.