dimecres, 30 de gener de 2013

obj

Quan escric, a mà, vull dir, la paraula objectiu sempre em surt lletja. Horrorosa. Sempre deix un filet de tinta entre la o i la b i entre la b i la j que fan que l'objectiu en si quedi totalment menyspreat. He intentat modificar la manera d'escriure'l però no hi ha manera, encara no he fet cap versió que em convenci mínimament. Serà que la mateixa paraula està posant en pràctica una venjança per tants d'anys d'objectius frustrats? Serà que encara no he trobat l'objectiu definitiu? El trobaré mai?

PD: Aprofit aquest espai, ja que hi som, per manifestar el meu absolut desacord en la denominació com a "be alta" o "ve baixa" a dues lletres que, perdonau, catalanoparlants que no sabeu distingir dos sons, però no tenen res a veure una amb l'altra. 

dilluns, 28 de gener de 2013

la importància de l'estoig

El primer símptoma amb què s'intuirà l'inici d'un procés de millora en quant a organització i motivació vital serà la progressiva desaparició de la tinta del boli BIC de color blau.

PD: el nivell de tinta del boli d'una companya de classe és inversament proporcional al nivell d'enveja que em provoca.

dimecres, 23 de gener de 2013

resumint...

Deu afirmacions que he anat assumint durant aquest any i mig de silenci:

1. Som una malsofrida
2. Som una antisocial
3. Una relació estable es basa en la transformació diària de creences a conviccions i es torna inestable quan s'obliden les creences
4. Callar les coses fa molt de mal a la llarga
5. M'agrada més el fred que la calor
6. M'agrada tant el silenci com la música
7. Descobrir què hi ha davall una persona que aparenta ser superior és divertit i afavoreix l'autoestima.
8. L'actitud és el catalitzador més potent
9. La musicoteràpia hauria d'estar més reconeguda científicament i hauria de perdre l'etiqueta hippy que li lleva credibilitat
10. No som vaga, sinó que hi ha poques coses que em motivin.

encara dorms?

29 de juliol de 2011. Que en fa, de temps. No tenia res a dir? No ho sé. No és que mai hagi tengut moltes coses a dir, jo, la veritat. Dois, si un cas. Fa unes setmanes que pens que vull començar un altre bloc, per aquesta cosa de tenir alguna motivació creativa diària. Però mira, enlloc de començar-ne un altre seguiré amb aquest, perquè encara que hagin canviat moltes coses d'ençà que el vaig obrir dia 3 d'agost de 2008, seguesc pensant que la pregunta més estúpida que es pot fer és, precisament, la que dóna títol al bloc. I, no ens enganem, la vida no és més que una successió d'estupideses una darrere l'altra. Aquest bloc n'és un exemple.