divendres, 28 de maig de 2010

trio

Em plantejaré tornar enrere per recuperar l'atenció que he anat perdent tots aquests anys per la carretera, que la meva vida s'està convertint en una lluita entre la música forta, els post-its i els descuits.

dijous, 20 de maig de 2010

bass+5

Podria conduir hores. De nit. Quan la reverberació i els baixos substitueixen l'accelerador, quan les rotondes són allò que més s'assembla a una meta. Podria conduir hores. I hores. Podria oblidar qui som per recordar qui seria. Podria acomodar-me a una rotonda. Podria fer-me meu l'espai de l'eco de la cançó, i així és cert que ningú no em trobaria. Podria conduir hores esperant trobar la fi del món, com el bosquimà que volia destruir una botella de coca cola.

divendres, 7 de maig de 2010

Tara

Quantes som, jo? Ella és cinc a la vegada, per ara, i no sé quina m'agrada més. Segurament la que va sense maquillar, la que representa ser ella al complet, tot i que ella al complet conté les altres quatre. Per separat o simultàniament, és igual, però tots som Tara. Tots estam condicionats per l'equilibri existencial que necessitam per viure, per estar en pau amb la nostra consciència. Tots basam algun dia en arreglar allò que hem crullat en un moment en què probablement no actuàvem d'acord amb la personalitat més sencera del catàleg. Compensar. Balança. Karma-dharma, ja m'entens. Però cagar-la no és dolent. És humà, simplement. 


PD: Li ha cremat la cabanya inclús sabent que no era culpa seva.

dissabte, 1 de maig de 2010