dimecres, 5 de juny del 2013

insoportables ells, insoportable jo

I arribats a aquest punt, puc afirmar que hi ha qualcú insoportable, però no sé si som jo o si són els altres. Pot ser que siguem tots, però a mi, si un cas, m'ho fan esser. Cony.

dilluns, 3 de juny del 2013

Es pot aprendre...

dels errors,
de la gent incompetent,
de la gent imbècil,
de l'error de confiar en gent incompetent,
de l'error de fer-se amb gent imbècil.

dijous, 21 de març del 2013

il·lusions

Fer baixar la tinta d'un boli bic semblava difícil fins que n'he fet servir un de manera mínimament constant. El boli es gasta. Fàcilment.

De vegades les il·lusions no són tan enfora.

dimecres, 6 de març del 2013

rata

Nota mental: enfadar-se és necessari i només serveix quan es fa quan toca. Perdre el dret a enfadar-se és com perdre un poquet de la teva essència com a ésser humà. Si em torna a passar em convertiré en rata.

dissabte, 16 de febrer del 2013

després

La meva tendència a l'aïllament ha estat una constant en els meus dies. És evident. Però, si no és un problema, per què canviar-ho, o no? No és un problema gràcies al "tanmateix", però, tanmateix, sí que és un problema, i ho he vist avui, quan, gairebé sense adonar-me'n, he estat immersa en un d'aquells moments que són susceptibles de marcar un abans i un després a la vida-el temps ho dirà-. La situació m'ha empès a una actitud fins en aquell moment insòlita en mi que m'ha fet entendre que la tendència pot canviar, i crec que molt en el fons necessit canviar-la. Necessit ser conscient de la meva capacitat per mostrar-me i saber, definitivament, que els temps d'amagar ja s'han acabat.

dilluns, 11 de febrer del 2013

see ya

Tenia ganes d'insultar-la, de dir-li que només una persona exageradament curta seria capaç de viure i conviure d'aquesta manera. Però ara només tenc ganes de pegar-li un copet a l'esquena i dir-li "good luck, darling" amb mitja rialleta a la boca.

dimecres, 30 de gener del 2013

obj

Quan escric, a mà, vull dir, la paraula objectiu sempre em surt lletja. Horrorosa. Sempre deix un filet de tinta entre la o i la b i entre la b i la j que fan que l'objectiu en si quedi totalment menyspreat. He intentat modificar la manera d'escriure'l però no hi ha manera, encara no he fet cap versió que em convenci mínimament. Serà que la mateixa paraula està posant en pràctica una venjança per tants d'anys d'objectius frustrats? Serà que encara no he trobat l'objectiu definitiu? El trobaré mai?

PD: Aprofit aquest espai, ja que hi som, per manifestar el meu absolut desacord en la denominació com a "be alta" o "ve baixa" a dues lletres que, perdonau, catalanoparlants que no sabeu distingir dos sons, però no tenen res a veure una amb l'altra.