dimarts, 26 de maig de 2009

vull ser astronauta

Després d'això, dormiu, o plorau, o cridau, o enviau-ho tot a la merda! És igual!



dilluns, 25 de maig de 2009

animals

Tenim dos moixets nous a ca nostra. Ben petits i ben negres i ben ximples. He arribat i els dos cans i els dos moixos es miraven i s'ensumaven amb més respecte del que mostren algunes -o més- persones. Persones? Éssers, elements -com deia avui el folklorista-, individus aparentment vius, intel·lectualment amorfs com el mosquit que avui dematí m'ha despert a les sis i que no m'ha deixat dormir pus. Era gros i feia un renou que picava el cervell -i ell, també, la pell, clar-. I quan em tranquil·litzava i m'adormia un poc... tornava a passar com una moto per devora la meva orella. Tanta sort que el renou m'ha entrat per una i m'ha sortit per l'altra, tot i que no m'ha deixat dormir.

dilluns, 18 de maig de 2009

||

Ja tenc ganes dur arena pertot, d'agafar calor fins al màxim, d'entrar dins l'aigua i fondre'm. Tenc ganes de pausa, d'horabaixes eterns, de nits a la fresca, de despertar-me i posar-me el biquini directament. Tenc ganes de beure aigua gelada, de menjar gelat, de gelar-me l'ànima a Cala Murta, de congelar el temps. Tenc ganes de jugar a pales, Mònica, jugues? O a ping-pong, tria! O una cosa darrera l'altra! No frissam! I no em facis córrer, ja ho saps! Tenc ganes de cantar amb els vidres del cotxe oberts i de fer escoltar Antònia Font als guiris! Wa yeah! Queden xuxes? Tenc ganes de pegar un capfico en pèl i convertir-me en la llibertat en persona, de fer el mort amb les orelles mig enfonyades, ara hi sent, ara no hi sent, i que les ones em guiïn, que em fii d'elles completament! I no en parlem, de les verbenes... Bé, atur, que em pegarà un ataquet. No sé si és que tenc ganes d'estiu o que ja em fa oi estar aquí tancada amb la taula plena de papers i sabates enrevoltant el llit. 

No estaré gaire a fer-me meva una tovallola... jo només avís!

dijous, 14 de maig de 2009

patxanga

No hem de passar pena, que la raó no és seva i el cor és meu. Fregirem patates per acompanyar-ho, collirem nispros, afinarem cordes, i patxanga. Tanmateix sempre tendré celletes que em facilitaran la vida. I a més, no hi ha por, perquè pas gust de sentir dues ovelles que es xerren fent quartes justes.

diumenge, 10 de maig de 2009

dilluns, 4 de maig de 2009

play

Ho ha dit i l'ha clavada: "tots ho som un poc, bons i dolents". Té tota la raó. Hi ha dies que m'hi sent, dolenta, i hi ha dies que ni em sent. Diria que la dona de la neteja que cada dilluns i cada dimarts frega el passadís de la cedotze ve per escoltar-nos. I si li encanta la història? I si li encanta, senzillament, aprendre coses? Quantes coses deuen aprendre, escoltant darrere les portes? És curiós. Ja ho vaig pensar l'altre dia i avui ha tornat a comparèixer. I me n'he tornat. Tremola el volant i tremola l'ànima, escolt deu vegades seguides la mateixa cançó, són coses que passen, "dormies mig agafada al meu braç", m'encanta Manel, em canta, em canta a mi! I li cant, i "la cara que feies a l'anar girant crec que era de felicitat", i no sé què faig però necessit harmonia, necessit saber harmonia i definir-me amb més de tres acords, "per una vegada he entès el que cal, passi-ho bé, que m'esborro del mapa", ja arrib? no sabia on em trobava, sí, ja arrib, la torn a posar i "llavors, bonica, dependrà de tu", i si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys? És la pròxima després d'aquella. Què bé que faci olor d'estiu. Que arribi... però mentrestant, a dormir prest.