dissabte, 20 de desembre de 2008

pijama

Són devers les 11 i he quedat aturada, en sec. M'ha aturat el silenci, el sol, fins i tot el tic tac del rellotge de la cuina -l'únic indici de moviment que puc notar ara mateix-.

He passat gust de menjar les dues taronges -o mandarines, no ho he arribat a aclarir mai-. Cada trosset de pell que estirava es convertia en un vertader espectacle per a qualsevol ésser viu microscòpic que ho presenciàs: brollaven gotetes minúscules que s'encenien amb els raigs de sol que passen a través dels vidres de la cuina. I tot d'una m'he imaginat que veia, més amunt que els arbres, una taronja -o mandarina- gegant, que algú la pelava, i que brollaven les gotes brillants que s'entrellaçaven amb els raigs d'aquest sol de dissabte dematí. M'he menjat les taronges -o mandarines- i he tirat els pinyols damunt els éssers vius microscòpics.

PD: per un moment m'he imaginat que la taronja tenia la mida real i que jo era un d'aquells éssers microscòpics. Però era com imaginar que hi ha una força gravitatòria que ens fa estar ancorats a la Terra i ho he deixat anar.

dilluns, 8 de desembre de 2008

match point

L'ungla del dit gros de la mà esquerra creix desmesuradament mentre jo intent visualitzar el proper capítol en línies generals de la meva vida. Hauré de rompre una espècie de camp de força magnètica per aclarir què hi ha darrere MEM, per desxifrar què vull fer. Hauré de xerrar una estona amb mi mateixa, i quina por, vés a saber què em diu aquesta. Potser vol ser astronauta, o pagesa, o trombonista, o psiquiatra, o pintora, o àrbitre de tennis, o figurant, o enginyera nàutica, o detectiu, o mànager d'un grup de rumba catalana... jo què sé. Només sé que aquesta galtada de planificació ha arribat de cop, sense esperar-la. No sé a què ha vengut, però supòs que és qüestió de minuts que torni a desaparèixer.

dilluns, 1 de desembre de 2008

patapam!

Em fa oi la política i em fan oi els polítics. Em ficaria en política per intentar canviar la política però després em faria oi a mi mateixa. Tu, deixa de mossegar-te la coa! Hi ha d'haver alguna manera... posar un pal a la roda i que tot traveli. Que tot es vincli perquè les coses comencin a funcionar!

Que els polítics no siguin polítics... crec, sincerament, que aquesta seria una bona manera de millorar-ho tot.