dilluns, 8 de desembre del 2008

match point

L'ungla del dit gros de la mà esquerra creix desmesuradament mentre jo intent visualitzar el proper capítol en línies generals de la meva vida. Hauré de rompre una espècie de camp de força magnètica per aclarir què hi ha darrere MEM, per desxifrar què vull fer. Hauré de xerrar una estona amb mi mateixa, i quina por, vés a saber què em diu aquesta. Potser vol ser astronauta, o pagesa, o trombonista, o psiquiatra, o pintora, o àrbitre de tennis, o figurant, o enginyera nàutica, o detectiu, o mànager d'un grup de rumba catalana... jo què sé. Només sé que aquesta galtada de planificació ha arribat de cop, sense esperar-la. No sé a què ha vengut, però supòs que és qüestió de minuts que torni a desaparèixer.