dimarts, 5 d’octubre de 2010

6

M'agrada veure la vida des d'un sisè i deu ser per la mateixa llei espiritual que odii el metro i em sent totalment neutra passejant entre persones desconegudes que em veuen però no em miren o em miren però no em veuen. M'agrada que sigui un ascensor semblant a una càpsula d'emergència espacial allò que em baixa a la vida real i que em retorna a la meva pròpia càpsula. M'agrada anar desconeixent-me a mesura que augmenten les cares desconegudes que esperen amb mi que el semàfor es posi en verd i esper que el desconeixement màxim em dugui finalment a alguna cosa semblant a qui som en realitat.