dimecres, 29 de desembre de 2010

si pogués

A qualsevol no diria sí i, si pogués, afegiria sal a tot quant camina, i així, caminant a cegues pels carrers engalanats de pols, cantant sense consciència la melodia més amagada i convertint hores en tonelades de paciència, som. I m'és igual no saber què som perquè sé que som, i això ja és suficient per despertar-me tranquil·la. Pens, sent, mantenc, m'entenc, m'escarruf, me flip, m'amag, me surt, modul, me duu.

La felicitat engata.

divendres, 3 de desembre de 2010

bon dia

Ja sé de què m'agrada berenar els dematins. Pareix un doi, però no ho és. És el gran inici, el gran canvi, el gran descobriment. La clau. M'aixec, cada dia, amb la convicció de començar bé i així com a mi m'agrada -ja tocava, després de 23 anys-. Tenc rutines meves que no es basen en res obligatori, sempre tenc l'habitació ordenada -impensable per jo-, m'agrada cuinar i ja no ignor les verdures. Encenc espelmes, tenc flors i vull cuidar-me. Toc la guitarra cada dia i no em desanim ni vull tallar-me les ungles.

A poc a poc, crec, començ a trobar-me.