dimecres, 29 de desembre del 2010

si pogués

A qualsevol no diria sí i, si pogués, afegiria sal a tot quant camina, i així, caminant a cegues pels carrers engalanats de pols, cantant sense consciència la melodia més amagada i convertint hores en tonelades de paciència, som. I m'és igual no saber què som perquè sé que som, i això ja és suficient per despertar-me tranquil·la. Pens, sent, mantenc, m'entenc, m'escarruf, me flip, m'amag, me surt, modul, me duu.

La felicitat engata.

4 comentaris:

Aida ha dit...

si la felicitat engata, desitjo que estiguis engatada tot l'any!!!!

Anònim ha dit...

Te desig lo mateix, Aida!! Segur que anirem moixos tot l'any! I si no, farem tot lo possible per anar-hi!!

Desde Catisland ha dit...

Amb tota sa sinceritat del món te dic que he disfrutat de llegir. I si una cosa tenc, és que sa sinceritat me perd. Bé, ja ho saps. Tu ja ho saps tot, per molt gates que anem tu ja ho saps tot.

Anònim ha dit...

Ho sabem tot i mai deixarem d'anar gates.