En el fons és divertit esperar. Esperar qualsevol cosa, persona, dia, idea o mail. I això darrer encara ho és més perquè fins i tot fa un renovet simpàtic quan arriba. Què més podem demanar? Esperar. I quan arribi, que entri qui vulgui a la meva vida, que em conegui qui ho desitgi per dotar de fonaments el sostre, que és molt trist començar la casa pel terrat perquè la ignorància es menja la base -tot i que tothom és lliure de malgastar el temps com vulgui i no seré jo qui digui el contrari-.
PD: és una llàstima que no sigui contagiós. T'agradaria -si encara no t'agrada-.
2 comentaris:
M'agrada llegir escrits teus. Gràcies per fer-me cas. =)
A mi també m'agrada llegir comentaris teus, però encara m'agradaria més si me diguessis qui ets!! Vaaaaaaa
Publica un comentari a l'entrada