dijous, 7 d’agost del 2008

cinc i cinc

A vegades m'hipnotitzen els dits dels meus peus. Amb un ventilador immobilitzat directament cap a la meva pell i un televisor que em conta històries, m'adon que els dits dels meus peus m'interessen molt més que qualsevol cosa que passi al meu voltant a aquestes hores de la nit. M'encanta moure el dit petit -sense moure els altres eh!-, m'encanta observar l'escaleta que fan, i m'encanta que el segon dit sigui més gros que el dit gros. Però, sobretot, i això sí que realment em fascina, m'encanta el crecrecrec que saben fer tots solets. No és avorriment. És... bah.

No, joder... no dorm. I tu?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sa mamà havia fet un dinarillo i cupa teva aquest dinarillo se redueix en una hamburguesa amb trampó. Per què? Pues perquè deixa es crêpes de pernil dolç fercits amb espinacs i diversos formatges per un dia que tu hi siguis... :(
Dóna gràcis.
Au, me'n vaig a posar kexup a s'hamburguesa...