clau
Una vena als ulls, pany i clau al cor, tristesa. No sap que és certa la seva vida, que no hi ha enganys ni errors, que els dies passen, que l'arena cau, que comença l'espectacle si vol donar-se el privilegi de ser feliç, de deixar-se estimar, de deixar-se veure, de ser lliure, d'obrir els ulls, de tirar la clau, de cridar, de confiar, de sentir. De viure.
2 comentaris:
de viure i no deixar passar el tren!!!
P.D.: gràcies per actualitzar...ho esperava!!! jajaja
Això mateix, Aida. Que es tren no s'atura...
Gracis per esperar-ho!
Publica un comentari a l'entrada