dimarts, 28 de juliol del 2009

clau

Una vena als ulls, pany i clau al cor, tristesa. No sap que és certa la seva vida, que no hi ha enganys ni errors, que els dies passen, que l'arena cau, que comença l'espectacle si vol donar-se el privilegi de ser feliç, de deixar-se estimar, de deixar-se veure, de ser lliure, d'obrir els ulls, de tirar la clau, de cridar, de confiar, de sentir. De viure.

2 comentaris:

Aida ha dit...

de viure i no deixar passar el tren!!!


P.D.: gràcies per actualitzar...ho esperava!!! jajaja

Anònim ha dit...

Això mateix, Aida. Que es tren no s'atura...

Gracis per esperar-ho!