dilluns, 22 de març del 2010
tic tac, xaval, tic tac
Si hagués seguit tots els meus impulsos a hores d'ara i tenint en compte només els d'avui duria mig cap rapat i l'altre mig com n'Eduardo Manostijeras; me n'hauria anat a viure a qualsevol lloc del món amb pistes d'esquí per convertir-me en una snowboarder boníssima; i també hauria tirat contra la paret tots els ous que hi ha dins la cuina. I encara pens en Hawaii i en Londres. Let's do it?
dilluns, 15 de març del 2010
dimecres, 24 de febrer del 2010
so...I will
Tres minuts i quaranta-set segons, el temps just per assaborir cada paraula des dels teus ulls fins a l'única [raó].
És en moments com aquest que no hi ha son capaç de tombar-me.
dilluns, 15 de febrer del 2010
et regal les escales
En el fons és divertit esperar. Esperar qualsevol cosa, persona, dia, idea o mail. I això darrer encara ho és més perquè fins i tot fa un renovet simpàtic quan arriba. Què més podem demanar? Esperar. I quan arribi, que entri qui vulgui a la meva vida, que em conegui qui ho desitgi per dotar de fonaments el sostre, que és molt trist començar la casa pel terrat perquè la ignorància es menja la base -tot i que tothom és lliure de malgastar el temps com vulgui i no seré jo qui digui el contrari-.
PD: és una llàstima que no sigui contagiós. T'agradaria -si encara no t'agrada-.
PD: és una llàstima que no sigui contagiós. T'agradaria -si encara no t'agrada-.
dijous, 21 de gener del 2010
sol
Si ara plogués sortiria en pèl i m'allargaria damunt l'herba. Pensaria en totes les coses que sempre he volgut fer i planejaria com fer-ho perquè aquesta no fos la darrera.
dimarts, 19 de gener del 2010
ja està dit
Enyor una rutina que mai no he tengut, una rutina que fins ara només he intuït durant unes hores, fins i tot durant setmanes que per a mi són inexistents. Enyor una pel·lícula que no s'ha estrenat, la meva -vida-. I no entenc com puc enyorar un futur -si no és que aquest és inherent al present-.
dilluns, 4 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)