dimarts, 19 de gener del 2010
ja està dit
Enyor una rutina que mai no he tengut, una rutina que fins ara només he intuït durant unes hores, fins i tot durant setmanes que per a mi són inexistents. Enyor una pel·lícula que no s'ha estrenat, la meva -vida-. I no entenc com puc enyorar un futur -si no és que aquest és inherent al present-.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Enyorar no duu enlloc. Més val disfrutar, que es dois omplen ses pàgines de ses coses que ara sí que hi són. ah, calla, xerres de sa pel·lícula "Na Catalina Cortès és tonta"? Crec que l'estrenen d'aquí poc, a mem si la puc sentir, que a vegades es ronquidos no me deixen ni dormir, tu. Eh, hi ha flowers in the window.
Publica un comentari a l'entrada