Vull parir. Supòs que un dia deixaré de ser tan meva, tan egoista en aquest sentit, i voldré dedicar la meva vida a una persona que s'anirà formant lentament dins el meu cos. Vull passar hores i hores mirant aquesta personeta, em vull jeure al sofà amb ella damunt i notar la tranquil·litat més absoluta, l'estimació més plena, la connexió més natural del món. Li cantaré moltes cançons, això segur.
M'ha fet enveja... què hem de fer? Demà hi ha examen d'anglès.
5 comentaris:
Si vols que te'n deixi qualcun una estona basta m'ho diguis,jiji...
La veritat és que teitr fills et canvia la vida, i tant.
Una abraçada i un bon fi de curs. Per cert, si vols venir a l'escola, el 19 feim el fi de curs amb balls i tot, ja et diré l'hora.
Gracis per s'oferiment, però crec que estaré bastants d'anys guardant-me a jo mateixa, que ja tenc feina, jeje!
Ja me diràs s'hora, i si puc vendré!!
Vine a ca meua, de ciutadella, quan hi som tots, eivissencs inclosos, juga amb es nebodets (que no són pocs), juga fins que ells es cansis (pot passar un dia sencer)i després me diràs si tens ganes o no de ser mamà... xD o si tens forces per fer res més... jaja
CARPE DIEEM!!
Què passa que tothom me dóna es seus nins? jaja! yanhire, no passis ansi... carpe diem i per envant! I si mos convides a tota sa penya a ca teva de ciutadella jugarem amb qui faci falta! jeje!
catalina...!!!
q béééé
a mi tmb me fan molta, d'enveja!!
però s'hora encara no ha arribat...
tot al seu temps!!
aida
Publica un comentari a l'entrada