light

Una història llarga i sense final que l'única finalitat que té, si és que en té cap, és explicar aquesta història llarga i sense final amb l'única finalitat d'explicar aquesta història llarga i sense final. Tres homes. Plantes. Moltes plantes. Cançons. Tres veus. Moltes plantes. Ciències purament poètiques. Màscares. Tabac. Plantes. Plantíssimes. Sona el telèfon. Quin desastre. Shalala lala. No entenc l'italià però l'entenc a ell, aquell que parla italià. Parla italià i l'entenc, encara que jo no entenc l'italià. Plantes. Una guitarra. Sis cordes. Deu dits. Plantes i un saxo. Teatre purament poètic.

Plantes. I aplaudiments.

setembre

M'agradaria molt ésser dins una pel·lícula, dins la ficció, en un llibre o en el pensament d'algú, on les respostes a determinats tipus de comentaris estan escrites en el guió i no tenen res d'espontànies. Si jo fos la meva pròpia guionista tendria més coratge, molt més. Avui, precisament, amb una miqueta més de valor hauria dit: "perdona, és que setembre s'escriu sense p". O si no: "ei, sobra una p eh!". I també: "hi sobra una p, però tranquil que l'altra meitat de frase està bé". I és que just mentre aquell home posava les barreres d'aquell comerç de noséquè he vist, entre els barrots, un paper penjat al vidre que predicava "Horari septembre", i he tengut l'impuls de dir-li alguna cosa. Però no ho he fet. A la meva ficció, però, m'hi he aturat. És clar que sí. I un dia ho faré. Au.

f...itat

Felicitat i facilitat. Jo sempre m'embull quan he de dir una d'aquestes dues paraules. He de pensar abans de dir-les perquè, fàcilment, giraré lletres i, feliçment, canviaré paraules. Passa alguna cosa semblant amb la f i la v, i segur que passa a molta més gent... però ara no és hora de fricativitzar. Ja fricativitzarem un altre dia. Ara jo xerrava de felicitat i facilitat. La facilitat redueix oportunitats, minamitza qualsevol opció cap a la paràlisi, cap al deixar-te endur per la situació. Quina situació? La d'ara. La que vols? Mmmm... I clar, mel si la felicitat va en concordança amb la facilitat (encara em costa escriure-les eh), però bé, que volia dir que, no ho sé, no sempre ha de ser fàcil, o no?

braços

I sé que el meu cos no és meu, però no em preocupa. El conec i ens duim bé. Som tolerant... això sí. Si no ja l'hauria enviat a emprenyar una altra animeta. I és que ara, després de tants d'anys, no m'acostumaria a un altre. Ja em va bé. Total... Em posa les coses difícils, i he decidit cedir i cuidar-lo una miqueta més. Crec que s'ho mereix. El meu cos té mal de cap, i molt de moc (per no xerrar de les altres coses). I m'ho fa passar malament a mi i a ell. No em deixa pensar i ara no sé què és coherent i què no. El cuidaré més. I és que m'encanta quan desapareix i no sé on té els braços. Jug a endevinar on són. Els moc. I quasi sempre guany.

Informe de pagament:

per una publicitat inestimable del meu lloc web a http://salbercoc.blogspot.com, jo et transmet el document que tens ara a les teves mans (és un dir).

Mònica, dos punts.

ets el sol que em dóna claror, ets la música que em dóna vida, ets l'aire que em constipa però que normalment m'infla els pulmons, ets la corda de les escoletes infantils, ets un afinador, ets una fondue de xocolata, ets un glopet d'aigua ben fresqueta amb bocins congelats en un dia intens de platja i sol, ets una pel·lícula que et remou, ets Porca Misèria, ets un vals coix, ets una rialla contagiosa, ets un ascensor (i saps de quina manera valor els ascensors...), ets una segona veu, ets l'estrella més lluenta del cel, ets una bufada de bombolles d'aire cap a la panxa dins l'aigua, ets un braser a l'hivern, ets la fresqueta a l'estiu, ets un cafè amb gel, ets una granissada de pomada, ets una figa seca, ets una mirada que penetra, ets un si7, ets guapa i ets autèntica i ets la meva amiga. Au.

I tot això, Mònica, perquè qui no té doblers per pagar un anunci té paraules guapes per l'autenticitat personificada d'un albercoc que comparteix amb mi la seva pintura.

Atentament,

eidorms S.A.

PD: la meva vida és, en bona part, tota teva.