dimarts, 23 de setembre del 2008

setembre

M'agradaria molt ésser dins una pel·lícula, dins la ficció, en un llibre o en el pensament d'algú, on les respostes a determinats tipus de comentaris estan escrites en el guió i no tenen res d'espontànies. Si jo fos la meva pròpia guionista tendria més coratge, molt més. Avui, precisament, amb una miqueta més de valor hauria dit: "perdona, és que setembre s'escriu sense p". O si no: "ei, sobra una p eh!". I també: "hi sobra una p, però tranquil que l'altra meitat de frase està bé". I és que just mentre aquell home posava les barreres d'aquell comerç de noséquè he vist, entre els barrots, un paper penjat al vidre que predicava "Horari septembre", i he tengut l'impuls de dir-li alguna cosa. Però no ho he fet. A la meva ficció, però, m'hi he aturat. És clar que sí. I un dia ho faré. Au.