divendres, 30 d’abril del 2010
conseqüències
Un dia d'aquests deixaré de pensar i ja d'una vegada podré fer-me responsable de les conseqüències dels meus actes.
dijous, 29 d’abril del 2010
llit
Panxa amunt quan sent que caic, quan no hi ha colors a la paret interior dels ulls, quan el coixí no és net ni quan encara fa olor de suavitzant; quan pos en subhasta el meu cos, des dels òrgans més vitals fins a cadascun dels ribosomes de les meves cèl·lules; quan per un moment confii en un viatge astral que em transporti a un altre llit mig meu* i m'obligui a fer mitja volta; quan un sol instant m'oblid que som meva i m'oferesc al temps desitjant que només xucli de mi allò que no és comestible.
*no fa falta dir que amb les meitats sempre s'hi guanya.
dilluns, 26 d’abril del 2010
post-it
La roba a l'armari
El cap centrat
Les ganes als ulls
Les llàgrimes a la història
La moixa a caçar rates
La solució al parèntesi
L'amor als llavis
La vida al meu cos
Els punts suspensius amb el zero a l'esquerra
La tranquil.litat al meu pols
La histèria al vàter
dilluns, 22 de març del 2010
tic tac, xaval, tic tac
Si hagués seguit tots els meus impulsos a hores d'ara i tenint en compte només els d'avui duria mig cap rapat i l'altre mig com n'Eduardo Manostijeras; me n'hauria anat a viure a qualsevol lloc del món amb pistes d'esquí per convertir-me en una snowboarder boníssima; i també hauria tirat contra la paret tots els ous que hi ha dins la cuina. I encara pens en Hawaii i en Londres. Let's do it?
dilluns, 15 de març del 2010
dimecres, 24 de febrer del 2010
so...I will
Tres minuts i quaranta-set segons, el temps just per assaborir cada paraula des dels teus ulls fins a l'única [raó].
És en moments com aquest que no hi ha son capaç de tombar-me.
dilluns, 15 de febrer del 2010
et regal les escales
En el fons és divertit esperar. Esperar qualsevol cosa, persona, dia, idea o mail. I això darrer encara ho és més perquè fins i tot fa un renovet simpàtic quan arriba. Què més podem demanar? Esperar. I quan arribi, que entri qui vulgui a la meva vida, que em conegui qui ho desitgi per dotar de fonaments el sostre, que és molt trist començar la casa pel terrat perquè la ignorància es menja la base -tot i que tothom és lliure de malgastar el temps com vulgui i no seré jo qui digui el contrari-.
PD: és una llàstima que no sigui contagiós. T'agradaria -si encara no t'agrada-.
PD: és una llàstima que no sigui contagiós. T'agradaria -si encara no t'agrada-.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)