tic tac, xaval, tic tac
Si hagués seguit tots els meus impulsos a hores d'ara i tenint en compte només els d'avui duria mig cap rapat i l'altre mig com n'Eduardo Manostijeras; me n'hauria anat a viure a qualsevol lloc del món amb pistes d'esquí per convertir-me en una snowboarder boníssima; i també hauria tirat contra la paret tots els ous que hi ha dins la cuina. I encara pens en Hawaii i en Londres. Let's do it?
5 comentaris:
Quina pel·li has vist? ;-P
bravoooooo!!!!!
Catalina...ja era hora d'actualitzaaaaar!!!
m'encantaaaaaaaa !!
Mmmm.... anònim, diumenga vaig veure Once, que si no l'has vista te la recoman, però només ha influït amb això de Londres.
I Aida, estic contenta que t'hagi agradat!! I també estic contenta que no tiris sa tovallola i entris a veure mem si actualitz, encara que estigui setmanes a fer-ho!! jeje!
Let's fall in love.
Millor seguir un impuls i dur mig cap rapat i mig a lo burton, que no seguir-los i tenir es cap ple d'embulls.
I sí, lo que aplasta i separa més en aquest món (almanco jo cada dematí quan m'aixec, m'hi peg un "suco") és es temps. Es puta temps. Molt més -infinitament- que sa distància.
Publica un comentari a l'entrada