divendres, 9 de gener del 2009

en teoria

Ara mateix esborraria del mapa totes les teories que s'han escrit i donaria pas a l'experiència, a la individualitat, a la lliure direccionalitat. Que una persona decideixi compartir les seves pròpies vivències -o fer-se autobombo- en relació a un tema en concret és del tot lloable i no hi tenc res en contra. Però tot comença a prendre un sentit molt diferent quan aquestes teories es converteixen en úniques i invariables. Sí, és fantàstic investigar sobre un tema, sobre què se n'ha escrit, conèixer quines coses han descobert aquells que s'hi han dedicat més a fons. Però dir amén a la teoria d'algú i, sobretot, obligar algú a dir amén a la teoria d'algú és absurd.

Se me'n fot si en Celibidache diu que hem de dirigir amb els dits per envant, que només hi ha d'haver un pla, que s'ha de fer un clic per donar l'entrada o que el tancament ha de ser discret. Si en Pitàgores em diu que la hipotenusa al quadrat és igual a la suma dels dos catets al quadrat, m'ho creuré, i tant que m'ho creuré, i li donaré les gràcies si fa falta. Però no entenc que algú m'obligui a dirigir segons la tècnica de Celibidache, que em digui com m'he de comunicar amb la gent que dirigesc, com he de moure les meves mans, com he de col·locar el meu cos, com he de moure els braços. Dirigir és comunicar-se, i la millor manera que tendré jo de comunicar-me serà la que surti de mi.

Si dic que esborraria totes les teories no és per menysprear-les, sinó que és perquè no s'esborrin els milions de teories que hi ha dins cada un de nosaltres.