diumenge, 30 de novembre del 2008

silenci

Instintivament m'he posat els calçons del pijama dins els calcetins. Me n'he temut ara, quan he allargat la cama per posar-la damunt l'altre sofà i m'he notat una estirada que no m'esperava. Comença, així, el típic vespre d'un diumenge postcanvid'hora. Xemeneia encesa, sensació de nit, cansament, camilla, braser, tranquil·litat, silenci... silenci... silenci extern i silenci intern. Silenci que sona amb el renou del vent, vent que alhora romp el silenci. S'hi està bé, amb la tele apagada; l'hauríem de tenir així més sovint: els mòbils penjats defora se senten i se sentirien també els ocells si no estassin ja dormint.

Na Joana ja ha partit cap a Palma.
Deixes res? Ai mamà...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

sa veritat és que m'acabes de fer súper d'enveja... Has descrit perfectament bé s'abient que hi havia avui... I jo no me'n volia anar... :(:( Aquesta setmana hagués donat no sé quants d'euros per quedar a ca nostra.
Trob un poc fort que diguis això de sa tele. Qui és sa senyora de sa tele a ca nostra???? Des de quan t'agrada tenir sa tele apagada tia??
En fin...
mmmm m'he deixat res??

Anònim ha dit...

No era sa meva intenció fer-te enveja... pensa que tornaràs!! Vale cuxi??