dimecres, 8 d’octubre del 2008

vòmits

Que no hi hagi cap diapasó del mateix tamany, que s'esborri la normalitat del diccionari i que els diccionaris deixin d'existir. Que les notes no tenguin nom. Que no hi hagi notes, que només hi hagi sons. Que canviïn els dies, els mesos, els anys. Que desapareguin els dies, els mesos, els anys. Que no hi hagi rellotges ni calendaris ni combustibles. Que tot hagi estat un somni, que tanmateix és increïble el Big Bang. Que els bitllets s'enlairin i que les monedes s'enfonsin, que els xecs serveixin per començar foc i que els bancs s'omplin de peixos. Que ningú digui t'estim si no estima, que tothom digui t'estim sense haver de dir-ho. Que no es fermin persones ni sentiments, que tothom sigui lliure. Lliure de ver. De ver però. Que tots aquests tòpics no siguin tòpics ni utòpics.

QUE LA CRISI RECOL·LOQUI LA HUMANITAT I QUE SERVEIXI DE GALTADA A QUI SE LA MEREIXI.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

De s'1 en es 10 ---> 10
ole ole i ole.

Anònim ha dit...

Hola catalineta! Avui m'he decidit, només te volia dir que estic molt contenta que venguis de visita, així m'agrada, dit i fet!
Mos deim coses!

Anònim ha dit...

Rosa!! I si mateix era ben hora que m'escrivissis qualque coseta... però lo bo se fa esperar!! No ho diven? Estic contenta que t'hagis decidit! Jo també m'he decidit a venir, tot és qüestió de prendre decisions així pim pam. Ah que sí?
Un besso!!

Anònim ha dit...

Excel.lent!! com una recepta de cuina on cada paraula té la mesura exacta i perfecta