ID

Un tel de ceba m'ha contat que coneix una fulla d'enciam que sempre es fa passar per pinyol d'albercoc. El tel no hi cabia de vergonya aliena i d'indignació, i és que ell, tan transparent, no concep tanta comèdia. 

Els vidres bruts es veuen d'una hora enfora.

tot retorna

La matèria no desapareix, es transforma. Què vol dir això? Que tots els actes són bumerangs que, amb el temps, retornen amb la mateixa intenció amb què han estat llançats.

La brutor de davall l'estora també és matèria.

tabula rasa

El matí, el vespre, la tabula rasa, la malaltia terminal, el despertador, la morfina.

He perdut el matí i, amb ell, la plasticitat del cervell en els meus actes.

favor

Tres persones gairebé desconegudes. Tres. I tenen raó. La puta obsessió de pensar que totes les coses bones són favors i que res no és merescut. La puta obsessió de mostrar la pitjor part de mi mateixa per evitar la possibilitat d'equivocar-me en favor meu. Joder. Ja està bé, d'això, no?

soja

Despullada, sense idioma, sense mans, sense mirada. Amb una rialla d'orella a orella dibuixada en una màscara que fa de façana d'una presó feta de carn i ossos. Un comptador automàtic de persones, d'humans, d'éssers, de dimonis, d'animals, i una calculadora que sempre dóna decimals. 

M'aliment de salsa de soja i me la bec a glops -sense escarrufar-me-. 

cervell

Resulta que darrerament he cregut en certes coses que han resultat ser totalment el contrari. I pens que per què, jo que creia ser conscient de tot allò que passava al meu voltant. Les imperfeccions són constants i fan olor del socarrim d'un passat amb més forma d'esbós que d'una altra cosa. I, de sobte, m'adon que el meu cervell és producte de la sedimentació de totes les partícules residuals que han anat caient dins el meu crani amb tots els comentaris que m'han entrat per una orella i m'han sortit per l'altra.

partitura nova

Posa la clau de sol i intenta posar-ho fàcil, que una armadura carregada no és garantia de bellesa. Parteix en do major i confia en la melodia, en la lletra, en el tempo, en la intenció, que d'alteracions ja en vénen sense demanar-ne.