dilluns, 30 de març del 2009
vs
Ei, te jur que me mor de son. Què dius, tio? Però si és prest! A mi què m'és si és prest, jo tenc son! Bé, bé. Vés a dormir idò, no? Ja. Però és que demà me despertaré massa prest. I què? Però a tu t'és igual, o no? Sí, sí. Crec que faré un cafè. Què dius, tio? Si fas un cafè a aquestes hores no dormiràs! Buf, però és que no saps sa son que tenc, i és molt prest.
dilluns, 23 de març del 2009
tres setmanes
Tenc clar que m'estim més un moment surrealista que tres setmanes de realisme intens. Quan el surrealisme esdevé el realisme més atractiu de l'existència tot envesteix un sentit en forma d'espiral que va esborrant lentament l'estricte significat de "sentit" i la paraula es va perdent a ella mateixa. Ja només en queda una pols insignificant que s'acomoda sobre la rellevància que prenen les situacions gairebé imperceptibles d'un moment agradable que amb tota la naturalitat del món pot derivar a un surrealisme que farà esclatar l'autenticitat de l'impuls humà.
Tothom hauria de cantar quan camina pel carrer.
Tothom hauria de cantar quan camina pel carrer.
divendres, 13 de març del 2009
sou mem
dilluns, 9 de març del 2009
Terra
Partint de la base que no és necessària molta altura per veure'm del mateix tamany d'un àtom tot és més bo de dur i tot és més mal d'entendre.
dijous, 5 de març del 2009
fusió
Digeriré amb consciència qualsevol fruit podrit caigut del cel. Establiré les quantitats necessàries de sucs gàstrics perquè el meu organisme pugui processar el meteorit imprevisible de manera òptima. N'aprofitaré totes les partícules i l'única substància de rebuig serà el passat. M'inventaré escorces opaques i ben macises que només podran traspassar segons quines animetes. Presentaré el cor al pensament, el pensament al cor, es faran amics i ja mai més hauré de fer d'intermediària. Ells dos i jo serem un sol ésser destinat a ser feliç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)