Quantes som, jo? Ella és cinc a la vegada, per ara, i no sé quina m'agrada més. Segurament la que va sense maquillar, la que representa ser ella al complet, tot i que ella al complet conté les altres quatre. Per separat o simultàniament, és igual, però tots som Tara. Tots estam condicionats per l'equilibri existencial que necessitam per viure, per estar en pau amb la nostra consciència. Tots basam algun dia en arreglar allò que hem crullat en un moment en què probablement no actuàvem d'acord amb la personalitat més sencera del catàleg. Compensar. Balança. Karma-dharma, ja m'entens. Però cagar-la no és dolent. És humà, simplement.
PD: Li ha cremat la cabanya inclús sabent que no era culpa seva.
divendres, 7 de maig del 2010
dissabte, 1 de maig del 2010
divendres, 30 d’abril del 2010
conseqüències
Un dia d'aquests deixaré de pensar i ja d'una vegada podré fer-me responsable de les conseqüències dels meus actes.
dijous, 29 d’abril del 2010
llit
Panxa amunt quan sent que caic, quan no hi ha colors a la paret interior dels ulls, quan el coixí no és net ni quan encara fa olor de suavitzant; quan pos en subhasta el meu cos, des dels òrgans més vitals fins a cadascun dels ribosomes de les meves cèl·lules; quan per un moment confii en un viatge astral que em transporti a un altre llit mig meu* i m'obligui a fer mitja volta; quan un sol instant m'oblid que som meva i m'oferesc al temps desitjant que només xucli de mi allò que no és comestible.
*no fa falta dir que amb les meitats sempre s'hi guanya.
dilluns, 26 d’abril del 2010
post-it
La roba a l'armari
El cap centrat
Les ganes als ulls
Les llàgrimes a la història
La moixa a caçar rates
La solució al parèntesi
L'amor als llavis
La vida al meu cos
Els punts suspensius amb el zero a l'esquerra
La tranquil.litat al meu pols
La histèria al vàter
dilluns, 22 de març del 2010
tic tac, xaval, tic tac
Si hagués seguit tots els meus impulsos a hores d'ara i tenint en compte només els d'avui duria mig cap rapat i l'altre mig com n'Eduardo Manostijeras; me n'hauria anat a viure a qualsevol lloc del món amb pistes d'esquí per convertir-me en una snowboarder boníssima; i també hauria tirat contra la paret tots els ous que hi ha dins la cuina. I encara pens en Hawaii i en Londres. Let's do it?
dilluns, 15 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)