dimarts, 28 de juliol del 2009

clau

Una vena als ulls, pany i clau al cor, tristesa. No sap que és certa la seva vida, que no hi ha enganys ni errors, que els dies passen, que l'arena cau, que comença l'espectacle si vol donar-se el privilegi de ser feliç, de deixar-se estimar, de deixar-se veure, de ser lliure, d'obrir els ulls, de tirar la clau, de cridar, de confiar, de sentir. De viure.

dimarts, 21 de juliol del 2009

mi

Volia escriure que la guitarra té un mi que li penja però ara ho trob una bajanada. 
Demà canviaré la corda i em donaré corda a mi.

dijous, 16 de juliol del 2009

lux perpetua

Blau, vermell, blanc, negre, requiem aeternam. Cinc entre milers. Cinc entre rialles i una convivència inèdita, superada, amistat reforçada i autèntica, sense amagar absolutament res. Em sap greu. Si de ver parla la mirada, ja ho ha dit tot i ho tenc tot guardat, i m'ho guard, és meu el record, és meva la pell de gallina i és meu el calfred d'un forte multitudinari. Són meves les vostres rialles perquè m'han quedat clavades i és meu el cànon del pentàgon regular. És meu i és vostre perquè és nostre. M'ho penjaré tot pel coll i sentiré la cardina que canta a qualsevol lloc del món.

No sé ni sabré mai si seria igual encara que la rutina del dia a dia no tengués final. És així, i punt. I és mel aquesta lux perpetua.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Manual del bon polític

Per ser un bon polític s'han de tenir clares una sèrie de qüestions que resulten imprescindibles:

- Allò més important dels ciutadans no és què necessiten, és què votaran.
- Mai no s'ha d'estar d'acord amb l'opinió dels partits contraris.
- S'ha de fer política d'oposició, tant si s'està a l'oposició com si s'està a l'equip de govern.
- L'educació pública no és important, només duu despeses.
- La llei principal és l'acció-reacció. Una qüestió pot esdevenir la més important del món quan algú la critica.
- Cada setmana és una cursa per veure qui surt més als mitjans de comunicació.
- S'ha de xerrar molt malament, molt. Com més, millor.
- No hi ha acord possible, i si hi ha acord, es farà en desacord amb l'acord.
- La demagògia és la principal aliada.
- No fa falta complir les promeses electorals, tanmateix als ciutadans els és igual si no es compleixen.
- Per cridar l'atenció no s'han d'arreglar clots, s'han de fer carreteres i grans construccions.
- La culpa és sempre de la institució superior, sempre que no sigui del mateix color.
- La importància dels càrrecs és directament proporcional al temps de retard amb què s'arriba a un lloc.
- I sobretot, el cotxe ha de ser car. Molt car.

Continuarà...

dissabte, 4 de juliol del 2009

Lluna

Sempre m'he demanat per què putes existim. Encara anava a primària i record que un dia em vaig mirar les mans i vaig pensar: hi ha alguna cosa que se m'escapa, per què som aquí? Em posava nerviosa pensar en això, i tot i que ara ja m'he avesat al misteri, de tant en tant encara caic en la temptació d'intentar solucionar la gran incògnita, la pregunta del milió, de comptar els metres de profunditat d'un pou sense fons. Segurament tot això va venir per allò de què va ser primer, l'ou o la gallina? De vegades una simple pregunta té més repercussió que qualsevol lliçó teòrica, perquè des d'aquell dia mir la Lluna transmetent-li tota la meva confiança per si un cas s'anima a contar-me el secret del cosmos. Sí, ja sé que no aclariré res, però almenys la mir.

PD: quan, de petita, anàvem en cotxe i hi havia la Lluna, em pensava que venia amb nosaltres perquè no la passàvem de llis com fèiem amb les cases i els arbres. I després va resultar que per molt innocent que fos aquella idea, era la pura veritat.

dijous, 2 de juliol del 2009

aire

Que la gent es posi contenta, que és molt divertit jugar amb l'aire i anar repartint esclafits a tots els cotxes que passen. I que ha arribat l'estiu! I hem d'anar a fer xopets i arrossos amb bolets al Vermut, hem d'anar de poble en poble i de verbena en verbena, hem de fer feina però ens agrada i som els millors, hem de fer festes al terradet de ca nostra i hem d'anar de concerts, de platges, de piscines i d'altres coses. Hem de cantar molt! Bé, jo cantaré, només avís. I tocaré el piano, quin remei. La calor menja i el cos degota. El queixal ha passat a millor vida i la meva boca l'enyora, crec no em perdona i que s'ha enfadat amb mi. De ver, alegria, que fa sol i fa bon dia i jo vaig dir que a l'estiu aniria al gimnàs. I encara ho pensava, que hi aniria, però avui he caigut que encara no hi he anat i que ja ha arribat l'estiu, tiritirirí, i que estic de puta mare. No fa falta anar gaire enfora per trobar la bíblia, per menjar síndria com els animals, com els pardals de la política, que és el circ més divertit de l'univers, si no fos que tenen la paella pel mànec, tot i que jo juraria que, com a màxim, només utilitzen el microones per governar. Xaval, quin mal de galta. Si no em queix no sé escriure, si no véns no sé com viure, si m'encalces em faig gran.