dimecres, 16 de desembre del 2009

the way


Encara em not flotant dins aquells braços, estreta, protegida, com si de sobte res no fos real més que el llit i el viatge amb els ulls clucs. I aquella nit, la gent que caminava pel carrer o que dormia a l'habitació del costat no podia intuir la importància d'aquella combinació perfecta dels quatre braços que entre tristesa i coratge equilibraren els llençols. 


El fred m'espassa, quan hi pens.