via lliure

Mai no ens en faltaran,
de camins per recórrer...

sense títol

Sant Antoni gloriós s'ha acabat, foguerons, sobrassada, flautí i guitarrons, violins, banda, oh banda, trompetes i de bona gana, de bona gana Sant Antoni de Viana! Herbes, bots, i gent, molta gent, Son Macià i cap a cases, sa volta i camina caminaràs. I dormir i món real, i webs, i polls, i anàlisis d'harmòniques en do major, tot en do major i a mamar, i línia de direcció per amunt, i línia de direcció per avall, i quina puta memòria que tenc, que ja ho he viscut, i ja ho he entès, i ja he après i ho he interioritzat i ho he reflexionat, i si no t'ho llegeixes t'ho llegiré en veu alta, vendré a ca teva i no te deixaré dormir fins que no m'hagis escoltat i no t'hagis quedat amb sa meva cara, que ja està bé. Me sents? Que m'és igual i que te faré faltes d'ortografia i te contaré sa vida i tu no ho sabràs. I no t'ho dic a tu, que li dic a ell. I que dia 11 arribarà i faré un levare de negra amb puntet tridimensional i m'enfilaré per sa bolla del món i tot serà blanc i farà fred, i tremolaré de plorera perquè veuré coses noves, molt noves, més noves que mai. I ja hauré analitzat totes ses coses analitzables de sa vida i hauré fet memòries i hòsties i estaré estona a visitar enciclopedia.cat. Que ja m'és igual, perquè estic perdent es respecte a aquells més respectats. Me'n vaig a dormir, i si un cas, no m'ho tengueu en compte.

en teoria

Ara mateix esborraria del mapa totes les teories que s'han escrit i donaria pas a l'experiència, a la individualitat, a la lliure direccionalitat. Que una persona decideixi compartir les seves pròpies vivències -o fer-se autobombo- en relació a un tema en concret és del tot lloable i no hi tenc res en contra. Però tot comença a prendre un sentit molt diferent quan aquestes teories es converteixen en úniques i invariables. Sí, és fantàstic investigar sobre un tema, sobre què se n'ha escrit, conèixer quines coses han descobert aquells que s'hi han dedicat més a fons. Però dir amén a la teoria d'algú i, sobretot, obligar algú a dir amén a la teoria d'algú és absurd.

Se me'n fot si en Celibidache diu que hem de dirigir amb els dits per envant, que només hi ha d'haver un pla, que s'ha de fer un clic per donar l'entrada o que el tancament ha de ser discret. Si en Pitàgores em diu que la hipotenusa al quadrat és igual a la suma dels dos catets al quadrat, m'ho creuré, i tant que m'ho creuré, i li donaré les gràcies si fa falta. Però no entenc que algú m'obligui a dirigir segons la tècnica de Celibidache, que em digui com m'he de comunicar amb la gent que dirigesc, com he de moure les meves mans, com he de col·locar el meu cos, com he de moure els braços. Dirigir és comunicar-se, i la millor manera que tendré jo de comunicar-me serà la que surti de mi.

Si dic que esborraria totes les teories no és per menysprear-les, sinó que és perquè no s'esborrin els milions de teories que hi ha dins cada un de nosaltres.

Déu no existeix

Que una persona canviï radicalment en menys d'un any la seva manera d'actuar i de tractar una altra persona és poc probable, però possible. Que dues persones canviïn aquestes mateixes coses i al mateix temps és encara menys probable, però és possible. I que més persones canviïn això mateix amb el mateix temps i tenint la mateixa funció dins un cert sistema és molt menys probable, però, una altra vegada, és possible. I és possible si darrere hi ha una certa persona amb un cert interès per proliferar la seva reputació personal i implantar uns criteris que s'ha inventat amb aquest mateix objectiu i que s'allunyen infinitament del vertader significat del sistema en qüestió.

La superioritat d'aquest individu és tan falsa com el títol de Déu que ell mateix s'ha adjudicat i el projecte de proliferació li ha estat gros.

Tothom sap que no hi ha cap crim perfecte.

planning

Aprendre a tocar la guitarra, independitzar-me i fer-me la depilació làser són els plans més sòlids que tenc a llarg plaç deixant de banda altres idees que tenen més a veure amb l'estil de vida en general. La llibertat no es guanya ni es perd, forma part de nosaltres de la mateixa manera que en formen part els òrgans i els sentiments.

Que els anys no passin, que es visquin.