dissabte, 26 de juny del 2010

Fa M

Un...
Dos...
Tres...


Ja.


He deixat la pressió de la mandíbula a totes les tecles si bemoll del piano.

dijous, 24 de juny del 2010

asma

Cronòmetres i més cronòmetres. Voltes i més voltes. Asma sense cap sentit excepte des del punt de vista de l'espai-temps. Merda. Primer defecte: impaciència. Cronòmetres. Tic tac. Segon defecte: control. No som titellaire, òstia. Tercer defecte: (auto)control. On es compra? Me'n vens? Asma amb tot el sentit. Quart defecte: m'estim massa i massa poc. Vull estimar-me, simplement, no m'agraden les masses (cinquè). Canvii cronòmetre per metrònom, en molt mal estat per fer servir massa (joder, que ja he dit que no m'agraden). Sisè defecte: visc més per dedins que per defora (totes les seves varietats el fan extensible, idò, fins a l'enèsim). Tenc por de totes les coses que sortirien de mi mateixa si jo mateixa no posàs límits a les meves paraules. Tic tac.


He d'optimitzar recursos, energies, moments, alegries i quilos de cireres. És realment necessari. Però de ver, agrairé que algú em digui la paraula necessària per desactivar el puta cronòmetre que em tensa les mandíbules i em provoca pinçaments.



dimarts, 15 de juny del 2010

semi

Que em crema l'estómac i que crid en silenci, que em tatuaré la mala cara a la cara per no donar motius a ningú que vulgui dir-me hipòcrita, que m'ha picat un moscard i que m'han perdut la maleta, que encara esper que l'imbècil semianònim de torn em torni a dir allò que no som, que cridaré i ploraré fins que no em quedi sang a les venes, que tot això és mentida, que tot això no sé què és, que surt, que faig, que pens, que l'he mort, al moscard, però també m'he fet mal a l'orella.

diumenge, 13 de juny del 2010

destí 
viatge: aquí i ara.

zeta

Les coses no són fàcils per ningú dins un iglú descongelat i totes les cançons divertides estan plenes de notes a contratemps. Què passa? Que no és cap desgràcia la inexistència d'un control zeta a la vida real. És qüestió de temps i de paciència, de reinicis forçats. I eh, potser avui és el dia de trobar una nova drecera.