tabula rasa

El matí, el vespre, la tabula rasa, la malaltia terminal, el despertador, la morfina.

He perdut el matí i, amb ell, la plasticitat del cervell en els meus actes.

favor

Tres persones gairebé desconegudes. Tres. I tenen raó. La puta obsessió de pensar que totes les coses bones són favors i que res no és merescut. La puta obsessió de mostrar la pitjor part de mi mateixa per evitar la possibilitat d'equivocar-me en favor meu. Joder. Ja està bé, d'això, no?

soja

Despullada, sense idioma, sense mans, sense mirada. Amb una rialla d'orella a orella dibuixada en una màscara que fa de façana d'una presó feta de carn i ossos. Un comptador automàtic de persones, d'humans, d'éssers, de dimonis, d'animals, i una calculadora que sempre dóna decimals. 

M'aliment de salsa de soja i me la bec a glops -sense escarrufar-me-.