divendres, 11 de febrer del 2011

favor

Tres persones gairebé desconegudes. Tres. I tenen raó. La puta obsessió de pensar que totes les coses bones són favors i que res no és merescut. La puta obsessió de mostrar la pitjor part de mi mateixa per evitar la possibilitat d'equivocar-me en favor meu. Joder. Ja està bé, d'això, no?

4 comentaris:

Cati Moyà ha dit...

Ja està bé. I sa veritat és que està molt bé. Ja està tot molt bé. Tres és un numero petitó, existint s'infinit.

your sister ha dit...

Catalina darrerament no t'entenc. Per què estàs tan enfadada?

Anònim ha dit...

No estic enfadada!! Però només sé escriure coses així... Tranqui, sister, que estic bé!!!

Aida ha dit...

una clotellada t'hauré de pegar! jijiji des d'Eivissa

tu vals mooooooooooooolt!!!