dimecres, 24 de febrer del 2010
so...I will
Tres minuts i quaranta-set segons, el temps just per assaborir cada paraula des dels teus ulls fins a l'única [raó].
És en moments com aquest que no hi ha son capaç de tombar-me.
dilluns, 15 de febrer del 2010
et regal les escales
En el fons és divertit esperar. Esperar qualsevol cosa, persona, dia, idea o mail. I això darrer encara ho és més perquè fins i tot fa un renovet simpàtic quan arriba. Què més podem demanar? Esperar. I quan arribi, que entri qui vulgui a la meva vida, que em conegui qui ho desitgi per dotar de fonaments el sostre, que és molt trist començar la casa pel terrat perquè la ignorància es menja la base -tot i que tothom és lliure de malgastar el temps com vulgui i no seré jo qui digui el contrari-.
PD: és una llàstima que no sigui contagiós. T'agradaria -si encara no t'agrada-.
PD: és una llàstima que no sigui contagiós. T'agradaria -si encara no t'agrada-.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)