un cicle sense fi

Quan era petita volia ser com ell. Volia agafar un bastó, una bosseta amb quatre coses i anar-me'n. M'era igual on, però jo sentia que era d'aquella manera com jo volia viure. No ho he fet ni ho faré mai. Estic enganxada a l'ordinador, al mòbil, a les persones, al llit. I no em molesta. Ho necessit perquè ho he conegut. Però dins jo sempre tendré aquesta idea, i qui sap si qualque dia aquesta fantasia de petita es farà realitat. Mentrestant, seguiré així, però a partir d'ara m'ajudaré a mi mateixa a adormir-me i intentaré evitar que la panxa em faci renou contínuament. Provocaré més visites a Formentor i no m'aguantaré la plorera davant la immensitat més immensa de Mallorca i insultaré tots els guiris que la mirin amb cara d'oi. Tampoc no m'aguantaré les llàgrimes davant els desastres del Govern i maleïré la gent que avala les seves accions posant-se un "ista" al cul enlloc d'alçar el sentit comú com a bandera.

Tots hauríem de ser com en Rafiki.

30 anys

Val molt la pena mirar aquest vídeo: http://regalaremociones.blogspot.com

once (2006)

Val. He arribat a un parell de conclusions:

1. Tenc tan clar l'objectiu que m'he oblidat del camí, i fins ara no he estat conscient que la utopia és necessària per arribar al màxim, però no es pot assolir la utopia directament.

2. Aquest any m'ha servit per admirar molta gent que m'ha fet enveja sana. Ja sé de quin peu calcen totes les persones a qui m'agradaria assemblar-me i, evidentment, també tenc clar com són les que vull enfora -o no tan a prop-.

3. Motivar-se és fàcil i motivar també. I, si fa falta, s'ha de fer cada dia.

Bonus track: El "gayfriendly" és un concepte del tot qüestionable i contradictori.

ego

Diuen que un 70% de la pols que s'acumula a les cases prové de les cèl·lules mortes de la pell. Aquest bloc és pols. I aquesta pols conté un 100% d'aquestes cèl·lules. L'egocentrisme de quan demanam a algú si dorm és el mateix que té aquest bloc, és el mateix de quan hi escric i és el mateix de quan vaig en bicicleta.

Em grat allò que em pica i cau tota aquesta pols.

sí, t'ho dic a tu, senyor perfecte

Que s'enterrin les exigències masclistes i les que ja han caducat -perdó per la redundància-, les afirmacions que una persona amb seny no diria ni a una mosca, el rencor de qui perd algú a qui mai no ha estimat tal com és, la supremacia dels fills sobre els pares, les comparacions amb altra gent quan és clar que no hi ha res a guanyar -ni res a perdre-.

Que s'oblidin les persones que perdonen "perquè ets tu" quan no hi ha res per perdonar, les que donen les culpes d'un error seu a qui en teoria estimen -reiteradament-, les que no saben rectificar, les que toleren i toleren i toleren però "som jo el normal", les que fingeixen, les que actuen, les que són Déu, les que es queden sense res després d'un "no em dóna el que jo em meresc".

Que equivocar-se és d'humans, però aprendre també. I ja comença a ser hora.

ID

Un tel de ceba m'ha contat que coneix una fulla d'enciam que sempre es fa passar per pinyol d'albercoc. El tel no hi cabia de vergonya aliena i d'indignació, i és que ell, tan transparent, no concep tanta comèdia. 

Els vidres bruts es veuen d'una hora enfora.

tot retorna

La matèria no desapareix, es transforma. Què vol dir això? Que tots els actes són bumerangs que, amb el temps, retornen amb la mateixa intenció amb què han estat llançats.

La brutor de davall l'estora també és matèria.

tabula rasa

El matí, el vespre, la tabula rasa, la malaltia terminal, el despertador, la morfina.

He perdut el matí i, amb ell, la plasticitat del cervell en els meus actes.

favor

Tres persones gairebé desconegudes. Tres. I tenen raó. La puta obsessió de pensar que totes les coses bones són favors i que res no és merescut. La puta obsessió de mostrar la pitjor part de mi mateixa per evitar la possibilitat d'equivocar-me en favor meu. Joder. Ja està bé, d'això, no?

soja

Despullada, sense idioma, sense mans, sense mirada. Amb una rialla d'orella a orella dibuixada en una màscara que fa de façana d'una presó feta de carn i ossos. Un comptador automàtic de persones, d'humans, d'éssers, de dimonis, d'animals, i una calculadora que sempre dóna decimals. 

M'aliment de salsa de soja i me la bec a glops -sense escarrufar-me-. 

cervell

Resulta que darrerament he cregut en certes coses que han resultat ser totalment el contrari. I pens que per què, jo que creia ser conscient de tot allò que passava al meu voltant. Les imperfeccions són constants i fan olor del socarrim d'un passat amb més forma d'esbós que d'una altra cosa. I, de sobte, m'adon que el meu cervell és producte de la sedimentació de totes les partícules residuals que han anat caient dins el meu crani amb tots els comentaris que m'han entrat per una orella i m'han sortit per l'altra.

partitura nova

Posa la clau de sol i intenta posar-ho fàcil, que una armadura carregada no és garantia de bellesa. Parteix en do major i confia en la melodia, en la lletra, en el tempo, en la intenció, que d'alteracions ja en vénen sense demanar-ne.