Un tel de ceba m'ha contat que coneix una fulla d'enciam que sempre es fa passar per pinyol d'albercoc. El tel no hi cabia de vergonya aliena i d'indignació, i és que ell, tan transparent, no concep tanta comèdia.
Els vidres bruts es veuen d'una hora enfora.
5 comentaris:
M'encanta com a lletra d'una cançó!!! jajajaja
Ara que m'ho has explicat només te puc donar sa més sincera enhorabona, posant boca de "ale, què bo" i moguent es capet fent que sí, que està molt bé.
Ara, també te diré que es pinyols d'aubercoc no molen tant com ses sindris i ses fulles de lletuga... Bah, molen més es xampinyons rellenos!
Joder Catalina, m'ha encantat. Crec que ho he entès... i de sa manera que ho he entès, m'ha agradat molt.
Enhorabona, PA++
Sister, you've got it all.
Aida! Bona idea! Per Trumlai hagués estat bé...!!
Cati, xampinyons forever!!
Joana, estic endarrer de què has entès, jaja! Gracis per aquest meu segon PA+!!!
Ui, perdó, PA++!!!
Publica un comentari a l'entrada