diumenge, 20 de març del 2011

ID

Un tel de ceba m'ha contat que coneix una fulla d'enciam que sempre es fa passar per pinyol d'albercoc. El tel no hi cabia de vergonya aliena i d'indignació, i és que ell, tan transparent, no concep tanta comèdia. 

Els vidres bruts es veuen d'una hora enfora.


5 comentaris:

Aida ha dit...

M'encanta com a lletra d'una cançó!!! jajajaja

Cati Moyà ha dit...

Ara que m'ho has explicat només te puc donar sa més sincera enhorabona, posant boca de "ale, què bo" i moguent es capet fent que sí, que està molt bé.

Ara, també te diré que es pinyols d'aubercoc no molen tant com ses sindris i ses fulles de lletuga... Bah, molen més es xampinyons rellenos!

Sa teva fan número 1 ha dit...

Joder Catalina, m'ha encantat. Crec que ho he entès... i de sa manera que ho he entès, m'ha agradat molt.
Enhorabona, PA++

Sister, you've got it all.

Anònim ha dit...

Aida! Bona idea! Per Trumlai hagués estat bé...!!

Cati, xampinyons forever!!

Joana, estic endarrer de què has entès, jaja! Gracis per aquest meu segon PA+!!!

Anònim ha dit...

Ui, perdó, PA++!!!