dijous, 2 de juliol del 2009

aire

Que la gent es posi contenta, que és molt divertit jugar amb l'aire i anar repartint esclafits a tots els cotxes que passen. I que ha arribat l'estiu! I hem d'anar a fer xopets i arrossos amb bolets al Vermut, hem d'anar de poble en poble i de verbena en verbena, hem de fer feina però ens agrada i som els millors, hem de fer festes al terradet de ca nostra i hem d'anar de concerts, de platges, de piscines i d'altres coses. Hem de cantar molt! Bé, jo cantaré, només avís. I tocaré el piano, quin remei. La calor menja i el cos degota. El queixal ha passat a millor vida i la meva boca l'enyora, crec no em perdona i que s'ha enfadat amb mi. De ver, alegria, que fa sol i fa bon dia i jo vaig dir que a l'estiu aniria al gimnàs. I encara ho pensava, que hi aniria, però avui he caigut que encara no hi he anat i que ja ha arribat l'estiu, tiritirirí, i que estic de puta mare. No fa falta anar gaire enfora per trobar la bíblia, per menjar síndria com els animals, com els pardals de la política, que és el circ més divertit de l'univers, si no fos que tenen la paella pel mànec, tot i que jo juraria que, com a màxim, només utilitzen el microones per governar. Xaval, quin mal de galta. Si no em queix no sé escriure, si no véns no sé com viure, si m'encalces em faig gran.

1 comentari:

Aida ha dit...

la teva boca potser l'enyori...però tu ( en si ... ) segur que no...:P!!
tu cantaràs, nosaltres cantarem i tots ens sentiran!!!
fins tomorrow