*no fa falta dir que amb les meitats sempre s'hi guanya.
dijous, 29 d’abril del 2010
llit
Panxa amunt quan sent que caic, quan no hi ha colors a la paret interior dels ulls, quan el coixí no és net ni quan encara fa olor de suavitzant; quan pos en subhasta el meu cos, des dels òrgans més vitals fins a cadascun dels ribosomes de les meves cèl·lules; quan per un moment confii en un viatge astral que em transporti a un altre llit mig meu* i m'obligui a fer mitja volta; quan un sol instant m'oblid que som meva i m'oferesc al temps desitjant que només xucli de mi allò que no és comestible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Catalina!! estàs a tope!!!!!! jajajaja
clar que m'agrada llegir el que escrius, sinó no hi entraria a veure si ja has escrit.
T'he de dir que na Mercedes MIlà es una privilegiada!! pq tan sols llegeixo el teu blog i el d'ella. Me teniu ben fermada!!
P.D.: gràcies a la nostra imaginació podem fer tots els viatges astrals que volguem, sabent que algun dia serà real!!
MIL GRÀCIES!!!!
Una passada d'escrit. Des millors que t'he llegit. Mil gràcies per compartir-ho :)
Publica un comentari a l'entrada