divendres, 7 de maig del 2010

Tara

Quantes som, jo? Ella és cinc a la vegada, per ara, i no sé quina m'agrada més. Segurament la que va sense maquillar, la que representa ser ella al complet, tot i que ella al complet conté les altres quatre. Per separat o simultàniament, és igual, però tots som Tara. Tots estam condicionats per l'equilibri existencial que necessitam per viure, per estar en pau amb la nostra consciència. Tots basam algun dia en arreglar allò que hem crullat en un moment en què probablement no actuàvem d'acord amb la personalitat més sencera del catàleg. Compensar. Balança. Karma-dharma, ja m'entens. Però cagar-la no és dolent. És humà, simplement. 


PD: Li ha cremat la cabanya inclús sabent que no era culpa seva.