dilluns, 22 de març del 2010

tic tac, xaval, tic tac

Si hagués seguit tots els meus impulsos a hores d'ara i tenint en compte només els d'avui duria mig cap rapat i l'altre mig com n'Eduardo Manostijeras; me n'hauria anat a viure a qualsevol lloc del món amb pistes d'esquí per convertir-me en una snowboarder boníssima; i també hauria tirat contra la paret tots els ous que hi ha dins la cuina. I encara pens en Hawaii i en Londres. Let's do it?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina pel·li has vist? ;-P

Aida ha dit...

bravoooooo!!!!!
Catalina...ja era hora d'actualitzaaaaar!!!
m'encantaaaaaaaa !!

Anònim ha dit...

Mmmm.... anònim, diumenga vaig veure Once, que si no l'has vista te la recoman, però només ha influït amb això de Londres.

I Aida, estic contenta que t'hagi agradat!! I també estic contenta que no tiris sa tovallola i entris a veure mem si actualitz, encara que estigui setmanes a fer-ho!! jeje!

the way ha dit...

Let's fall in love.

cati ha dit...

Millor seguir un impuls i dur mig cap rapat i mig a lo burton, que no seguir-los i tenir es cap ple d'embulls.

I sí, lo que aplasta i separa més en aquest món (almanco jo cada dematí quan m'aixec, m'hi peg un "suco") és es temps. Es puta temps. Molt més -infinitament- que sa distància.