insoportables ells, insoportable jo

I arribats a aquest punt, puc afirmar que hi ha qualcú insoportable, però no sé si som jo o si són els altres. Pot ser que siguem tots, però a mi, si un cas, m'ho fan esser. Cony.

Es pot aprendre...

dels errors,

de la gent incompetent,

de la gent imbècil,

de l'error de confiar en gent incompetent,

de l'error de fer-se amb gent imbècil.

il·lusions

Fer baixar la tinta d'un boli bic semblava difícil fins que n'he fet servir un de manera mínimament constant. El boli es gasta. Fàcilment.

De vegades les il·lusions no són tan enfora.

rata

Nota mental: enfadar-se és necessari i només serveix quan es fa quan toca. Perdre el dret a enfadar-se és com perdre un poquet de la teva essència com a ésser humà. Si em torna a passar em convertiré en rata.

després

La meva tendència a l'aïllament ha estat una constant en els meus dies. És evident. Però, si no és un problema, per què canviar-ho, o no? No és un problema gràcies al "tanmateix", però, tanmateix, sí que és un problema, i ho he vist avui, quan, gairebé sense adonar-me'n, he estat immersa en un d'aquells moments que són susceptibles de marcar un abans i un després a la vida-el temps ho dirà-. La situació m'ha empès a una actitud fins en aquell moment insòlita en mi que m'ha fet entendre que la tendència pot canviar, i crec que molt en el fons necessit canviar-la. Necessit ser conscient de la meva capacitat per mostrar-me i saber, definitivament, que els temps d'amagar ja s'han acabat.

see ya

Tenia ganes d'insultar-la, de dir-li que només una persona exageradament curta seria capaç de viure i conviure d'aquesta manera. Però ara només tenc ganes de pegar-li un copet a l'esquena i dir-li "good luck, darling" amb mitja rialleta a la boca.

obj

Quan escric, a mà, vull dir, la paraula objectiu sempre em surt lletja. Horrorosa. Sempre deix un filet de tinta entre la o i la b i entre la b i la j que fan que l'objectiu en si quedi totalment menyspreat. He intentat modificar la manera d'escriure'l però no hi ha manera, encara no he fet cap versió que em convenci mínimament. Serà que la mateixa paraula està posant en pràctica una venjança per tants d'anys d'objectius frustrats? Serà que encara no he trobat l'objectiu definitiu? El trobaré mai?

PD: Aprofit aquest espai, ja que hi som, per manifestar el meu absolut desacord en la denominació com a "be alta" o "ve baixa" a dues lletres que, perdonau, catalanoparlants que no sabeu distingir dos sons, però no tenen res a veure una amb l'altra. 

la importància de l'estoig

El primer símptoma amb què s'intuirà l'inici d'un procés de millora en quant a organització i motivació vital serà la progressiva desaparició de la tinta del boli BIC de color blau.

PD: el nivell de tinta del boli d'una companya de classe és inversament proporcional al nivell d'enveja que em provoca.

resumint...

Deu afirmacions que he anat assumint durant aquest any i mig de silenci:

1. Som una malsofrida
2. Som una antisocial
3. Una relació estable es basa en la transformació diària de creences a conviccions i es torna inestable quan s'obliden les creences
4. Callar les coses fa molt de mal a la llarga
5. M'agrada més el fred que la calor
6. M'agrada tant el silenci com la música
7. Descobrir què hi ha davall una persona que aparenta ser superior és divertit i afavoreix l'autoestima.
8. L'actitud és el catalitzador més potent
9. La musicoteràpia hauria d'estar més reconeguda científicament i hauria de perdre l'etiqueta hippy que li lleva credibilitat
10. No som vaga, sinó que hi ha poques coses que em motivin.

encara dorms?

29 de juliol de 2011. Que en fa, de temps. No tenia res a dir? No ho sé. No és que mai hagi tengut moltes coses a dir, jo, la veritat. Dois, si un cas. Fa unes setmanes que pens que vull començar un altre bloc, per aquesta cosa de tenir alguna motivació creativa diària. Però mira, enlloc de començar-ne un altre seguiré amb aquest, perquè encara que hagin canviat moltes coses d'ençà que el vaig obrir dia 3 d'agost de 2008, seguesc pensant que la pregunta més estúpida que es pot fer és, precisament, la que dóna títol al bloc. I, no ens enganem, la vida no és més que una successió d'estupideses una darrere l'altra. Aquest bloc n'és un exemple.

un cicle sense fi

Quan era petita volia ser com ell. Volia agafar un bastó, una bosseta amb quatre coses i anar-me'n. M'era igual on, però jo sentia que era d'aquella manera com jo volia viure. No ho he fet ni ho faré mai. Estic enganxada a l'ordinador, al mòbil, a les persones, al llit. I no em molesta. Ho necessit perquè ho he conegut. Però dins jo sempre tendré aquesta idea, i qui sap si qualque dia aquesta fantasia de petita es farà realitat. Mentrestant, seguiré així, però a partir d'ara m'ajudaré a mi mateixa a adormir-me i intentaré evitar que la panxa em faci renou contínuament. Provocaré més visites a Formentor i no m'aguantaré la plorera davant la immensitat més immensa de Mallorca i insultaré tots els guiris que la mirin amb cara d'oi. Tampoc no m'aguantaré les llàgrimes davant els desastres del Govern i maleïré la gent que avala les seves accions posant-se un "ista" al cul enlloc d'alçar el sentit comú com a bandera.

Tots hauríem de ser com en Rafiki.

30 anys

Val molt la pena mirar aquest vídeo: http://regalaremociones.blogspot.com

once (2006)

Val. He arribat a un parell de conclusions:

1. Tenc tan clar l'objectiu que m'he oblidat del camí, i fins ara no he estat conscient que la utopia és necessària per arribar al màxim, però no es pot assolir la utopia directament.

2. Aquest any m'ha servit per admirar molta gent que m'ha fet enveja sana. Ja sé de quin peu calcen totes les persones a qui m'agradaria assemblar-me i, evidentment, també tenc clar com són les que vull enfora -o no tan a prop-.

3. Motivar-se és fàcil i motivar també. I, si fa falta, s'ha de fer cada dia.

Bonus track: El "gayfriendly" és un concepte del tot qüestionable i contradictori.

ego

Diuen que un 70% de la pols que s'acumula a les cases prové de les cèl·lules mortes de la pell. Aquest bloc és pols. I aquesta pols conté un 100% d'aquestes cèl·lules. L'egocentrisme de quan demanam a algú si dorm és el mateix que té aquest bloc, és el mateix de quan hi escric i és el mateix de quan vaig en bicicleta.

Em grat allò que em pica i cau tota aquesta pols.

sí, t'ho dic a tu, senyor perfecte

Que s'enterrin les exigències masclistes i les que ja han caducat -perdó per la redundància-, les afirmacions que una persona amb seny no diria ni a una mosca, el rencor de qui perd algú a qui mai no ha estimat tal com és, la supremacia dels fills sobre els pares, les comparacions amb altra gent quan és clar que no hi ha res a guanyar -ni res a perdre-.

Que s'oblidin les persones que perdonen "perquè ets tu" quan no hi ha res per perdonar, les que donen les culpes d'un error seu a qui en teoria estimen -reiteradament-, les que no saben rectificar, les que toleren i toleren i toleren però "som jo el normal", les que fingeixen, les que actuen, les que són Déu, les que es queden sense res després d'un "no em dóna el que jo em meresc".

Que equivocar-se és d'humans, però aprendre també. I ja comença a ser hora.

ID

Un tel de ceba m'ha contat que coneix una fulla d'enciam que sempre es fa passar per pinyol d'albercoc. El tel no hi cabia de vergonya aliena i d'indignació, i és que ell, tan transparent, no concep tanta comèdia. 

Els vidres bruts es veuen d'una hora enfora.

tot retorna

La matèria no desapareix, es transforma. Què vol dir això? Que tots els actes són bumerangs que, amb el temps, retornen amb la mateixa intenció amb què han estat llançats.

La brutor de davall l'estora també és matèria.

tabula rasa

El matí, el vespre, la tabula rasa, la malaltia terminal, el despertador, la morfina.

He perdut el matí i, amb ell, la plasticitat del cervell en els meus actes.

favor

Tres persones gairebé desconegudes. Tres. I tenen raó. La puta obsessió de pensar que totes les coses bones són favors i que res no és merescut. La puta obsessió de mostrar la pitjor part de mi mateixa per evitar la possibilitat d'equivocar-me en favor meu. Joder. Ja està bé, d'això, no?

soja

Despullada, sense idioma, sense mans, sense mirada. Amb una rialla d'orella a orella dibuixada en una màscara que fa de façana d'una presó feta de carn i ossos. Un comptador automàtic de persones, d'humans, d'éssers, de dimonis, d'animals, i una calculadora que sempre dóna decimals. 

M'aliment de salsa de soja i me la bec a glops -sense escarrufar-me-.