dimecres, 21 d’octubre del 2009

pens?

Escric aquí com si ho llegís tothom i escric a la revista com si no ho llegís ningú. Em bec el cafè fred, si el bec, si hi pens, perquè de vegades em pens que haver posat la cafetera al foc ja és suficient. Ara que hi pens...un segon. Ja, ja l'he begut. Perdó. On era? Ah, sí, pens coses que no faig, faig coses que no pens, i vull fer sempre allò que vull. Esper, sempre, alguna cosa, i quan no esper m'esper a mi -sempre vaig més envant que jo mateixa, estic farta d'esperar-me-. 

3 comentaris:

Aida ha dit...

el cap sempre va dues passes més envant que les nostres accions...


P.D.: jo te donc ses gràcies per escriure per aquí!!!!

Jo no som xueta ha dit...

Jo me sum a ses gracis de n'Aida i te dic que en voler deixes es cafè, dona. I deixes de pensar en fer coses i les fas i deixes d'escriure coses, i també les fas.

antisemita ha dit...

es cafè és xerec