dijous, 15 d’octubre del 2009

sht



Canviaré les cordes de la guitarra, deixaré que em creixin les ungles i posaré call, que estic inspirada i fa sol i comença a ser necessari dormir arrufada. I tot això junt fa que pensi que estic bé, aquí, que enyorava la rutina i un batec de cor tranquil. 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

i tant!!!

La motivació és el que ens fa començar i la rutina és allò que ens fa continuar PER TANT... sense motivació no hi ha rutina I TU DE MOTIVACIÓ VAS SOBRADA!!!!

Anònim ha dit...

gracis anònim!! però... qui ets??

Aida ha dit...

sóc n'Aida!!! flipiiiiii

Anònim ha dit...

jajajja vaja duo...
gràcies bu...sempre endevines el millor moment per crear moments...
muas