animals

Tenim dos moixets nous a ca nostra. Ben petits i ben negres i ben ximples. He arribat i els dos cans i els dos moixos es miraven i s'ensumaven amb més respecte del que mostren algunes -o més- persones. Persones? Éssers, elements -com deia avui el folklorista-, individus aparentment vius, intel·lectualment amorfs com el mosquit que avui dematí m'ha despert a les sis i que no m'ha deixat dormir pus. Era gros i feia un renou que picava el cervell -i ell, també, la pell, clar-. I quan em tranquil·litzava i m'adormia un poc... tornava a passar com una moto per devora la meva orella. Tanta sort que el renou m'ha entrat per una i m'ha sortit per l'altra, tot i que no m'ha deixat dormir.