Ja sé de què m'agrada berenar els dematins. Pareix un doi, però no ho és. És el gran inici, el gran canvi, el gran descobriment. La clau. M'aixec, cada dia, amb la convicció de començar bé i així com a mi m'agrada -ja tocava, després de 23 anys-. Tenc rutines meves que no es basen en res obligatori, sempre tenc l'habitació ordenada -impensable per jo-, m'agrada cuinar i ja no ignor les verdures. Encenc espelmes, tenc flors i vull cuidar-me. Toc la guitarra cada dia i no em desanim ni vull tallar-me les ungles.
A poc a poc, crec, començ a trobar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada