dimarts, 5 d’octubre del 2010
6
M'agrada veure la vida des d'un sisè i deu ser per la mateixa llei espiritual que odii el metro i em sent totalment neutra passejant entre persones desconegudes que em veuen però no em miren o em miren però no em veuen. M'agrada que sigui un ascensor semblant a una càpsula d'emergència espacial allò que em baixa a la vida real i que em retorna a la meva pròpia càpsula. M'agrada anar desconeixent-me a mesura que augmenten les cares desconegudes que esperen amb mi que el semàfor es posi en verd i esper que el desconeixement màxim em dugui finalment a alguna cosa semblant a qui som en realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo també ho esper
Mai t'arribes a desconèixer del tot mentres tens sa seguretat de que qui pensa tot això, a nes final, ets tu mateix. No sabre qui ets te far sé qui ets, enmig des ciments, renous i brutors.
és a dir, te fa ser, no te far sé que és una expressió sànscrita per dir "flor a nes cul"
bravo!!!!
Publica un comentari a l'entrada