dimarts, 1 de setembre del 2009

no té títol

No sé si som tan conscient de com som perquè ja m'entenc o si ara que m'entenc som més així com som. No sempre seré així i pensaré que no m'entenia gens, però ara em super a mi mateixa. Em duu molta feina aguantar-me, respirar. Estava convençuda que sovint el meu problema eren els altres, però ara veig que no. Quan menys m'ho esper apareix una llàgrima que desembossa els pulmons i al mateix temps m'atura, em diu que tranquil·la, que em doni unes hores d'egoisme màxim i que després torni a la vida real. Com una pausa a publicitat. 


El problema de la publicitat és, però, la temptació del zapping. Intentaré no caure-hi. 

1 comentari:

Aida ha dit...

gràcies catalina per escriure després de quasi un mes d'espera!!

recorda que ses llagrimetes són salades i tenen alguna cosa que les fa especial perquè són salades com la mar!! aish aquest zapping...de tant en quant ens convé fer més d'un zapping, tots en feim!!

besades zapeadores per tuuuu!!!