Tenc clar que m'estim més un moment surrealista que tres setmanes de realisme intens. Quan el surrealisme esdevé el realisme més atractiu de l'existència tot envesteix un sentit en forma d'espiral que va esborrant lentament l'estricte significat de "sentit" i la paraula es va perdent a ella mateixa. Ja només en queda una pols insignificant que s'acomoda sobre la rellevància que prenen les situacions gairebé imperceptibles d'un moment agradable que amb tota la naturalitat del món pot derivar a un surrealisme que farà esclatar l'autenticitat de l'impuls humà.
Tothom hauria de cantar quan camina pel carrer.
1 comentari:
Estudia filosofia.
Publica un comentari a l'entrada